Les polítiques socials a l'Estat de Kerala

L'estat de Kerala es un petit estat del sud-oest de l'India.

Però ¿què té d'especial aquest estat?

A mode introductori us diré que l'India, es un país administrativament descentralitzat. I l'estat de Kerala, si bé és un dels estats amb menys desenvolupament econòmic d'aquest gran país asiàtic, també es un dels estats amb les polítiques socials més desenvolupades.


Els alts nivells d'educació són el millor exemple per descriure el gran èxit de les polítiques socials. En el cens que es va fer en el 2001, la tasa d'alfabetització
era del 90,92% (encara que en algunes zones del territori, el nivell més elevat està en 97,03%), mentres que la mitjana de tot el país es situava en un trist 65,38%.

Encara que no només l'educació manté a Kerala en ben lluny de la mitjana de la India; gràcies a les polítiques en salut també gaudeixen d'una major esperança de vida (en alguns casos de fins a 11 anys de diferència!).

A més, amb les polítiques socials també s'han implantat polítiques per a les dones. Això, entès dins el conjunt de l'Índia representa un gran pas endevant ja que en aquest país les dones només se centren en l'àmbit domèstic, a l'ombra d'un marit.

L'Estat de Kerala, dins el paquet de polítiques per a la dona hi ha polítiques d'educació i planificació familiar, d'assistència mèdica al part, formació laboral…

I tot això d'ón ha sortit?
Es barallen diferents hipòtesis, que combinades donarien una resposta coherent.

A nivell d'alfabetizació i escolarizació, alguns historiadors consideren que el seu origen recau en la presència en el territori dels missioners europeus del segle XIX, ja que van crear escoles i, de forma més indirecta, van provocar una reacció en les comunitats hindús, que a través de associacions de castes van començar a reivindicar el dret a l'educación.

Al finalitzar la segona guerra mundial, els malayalesos (denominació que els vé pel nom de la seva llengua: el malayalam) van sentir que tenien uns drets i que tenien el dret de protestar sobre les condicions socials i demanar que s'hi posés remei.

Amb l'evolució de les polítiques públiques va venir l'evolució de l'estat per cobrir les demandes socials. Com que cada cop els moviments socials i polítics eren més forts, el govern no va tenir cap altre opció que cedir a les demandas.

Però no és or tot el que lluu i si bé es cert que les polítiques socials han portat a Kerala en una situació social digne d'admirar, també ha portat problemes. I es que aquest model resulta insostenible, tenint en compte la pobresa de l'Estat. Això provoca un gran dilema: s'ha de mantenir un sistema de “benestar social” sense que l'estat tingui els fons necessaris? ¿Què és més necessari de construir primer, una economia sòlida o un estat del benestar?





Us recomano el llibre "El Déu de les petites coses" d'Arundhati Roy, a part de ser una història de dos germans molt ben escrita, ens ensenya elements molt característics d'aquest estat: el malayalam, el sistema de castes, la política (sobretot el comunisme), els pares missioners...